Akhnaten

Primer acte d'Akhnaten

Segon Acte d'Akhnaten

Tercer acte d'Akhnaten

Després d’un preludi que ens introdueix en l’atmosfera de l’òpera, marcada per l’estil de Glass —un flux constant d’arpegis hipnòtics amb un pols rítmic implacable—, la primera escena d’Akhnaten se situa en el funeral del faraó Amenhotep III. En aquesta secció, el vigor del cor i la densitat elèctrica de l’orquestra van acompanyats d’una ferma secció de percussió en què Glass va intentar imaginar, a partir dels estudis musicològics que tenia a l’abast, com seria la música ritual de l’antic Egipte. Adaptada, això sí, al seu llenguatge purament minimalista.

Sobre un fons vermell intens, el faraó Akhenaton i la seva esposa, Nefertiti, comencen una nova fase del regnat: Aton és l’únic déu d’Egipte i la construcció de la Ciutat de l’Horitzó està en marxa, fet que dona lloc a una escena de celebració majestuosa del poder, el fervor religiós i l’amor que uneix la parella. Aquesta escena és un duet entre el contratenor i la mezzosoprano d’una extraordinària dificultat, ja que se situa en una tessitura vocal molt alta i va acompanyada d’una muralla orquestral que, a mesura que avança el duet, creix en volum fins a culminar en un èxtasi explosiu.

Un cop completada la Ciutat de l’Horitzó, consagrada al déu Aton, Akhenaton es dirigeix al sol amb una pregària. Aquesta part del llibret està inspirada en una inscripció trobada a les ruïnes d’Al-Amārna que els arqueòlegs creuen que podria ser obra del mateix faraó. És també la part principal del protagonista, un llarg passatge per a contratenor que reuneix diverses emocions que caracteritzen Akhenaton: la fe que es confon amb el fanatisme, però també el desig d’assolir l’estat sublim d’unió amb el sol, amb un acompanyament orquestral, és clar, lluminós.