CAPÍTOLS
L'ELISIR D'AMORE EN 30 MINUTS
3 MOTIUS PER VEURE L'ELISIR D'AMORE
PREPARA'T
INFO
La introducció
Ramon Gener presenta L'elisir d'amore de Donizetti
Acte I
Primer acte de L'elisir d'amore
L'entreacte
L'entreacte de L'elisir d'amore amb Ramon Gener. Amb entrevistes als protagonistes de la producció.
Acte II
Segon acte de L'elisir d'amore
L'acomiadament
Ramon Gener s'acomiada dels espectadors i parla amb alguns dels protagonistes de L'elisir d'amore
Udite o rustici
L’arribada del xerraire doctor Dulcamara anima tot el poble. Amb gran eloqüència, ven un elixir suposadament capaç de guarir tots els mals. Quan ja ha esgotat totes les seves existències, Nemorino s’hi acosta amb l’esperança de comprar-ne un. El problema és que no en queda cap, però l’àvid Dulcamara, sempre disposat a fer negoci, omple una petita ampolla amb vi de Bordeus i la ven a Nemorino com si fos un elixir d’amor. La condició, però, és que haurà d’esperar un dia perquè en faci efecte.
Adina credimi
Nemorino s’ha begut tot l’elixir, però, de moment, no sembla que en noti cap efecte. Tot trontolla quan arriba una crida inesperada al sergent Belcore, que l’obliga a avançar la seva partida. Abans de marxar, li proposa a Adina casar-se aquell mateix dia, i ella hi accedeix. Quan Nemorino ho descobreix, desesperat, li suplica que no ho faci, que esperi tan sols un dia més, convençut que aleshores l’elixir ja haurà fet efecte. Però ningú no el pren seriosament, tothom el considera un beneit i se’n riuen d’ell.
Una furtiva lacrima
L’acte II s’obre amb la desesperació de Nemorino. Desitja comprar més elixir, però no té diners. Empès per la necessitat, decideix allistar-se a l’exèrcit, irònicament sota el comandament del seu rival, Belcore. Mentrestant, les noies del poble descobreixen que Nemorino ha heretat una gran fortuna - un fet que ell encara ignora- i totes comencen a festejar-lo. L’elixir sembla haver fet efecte. De matinada, Nemorino es prepara per marxar com a soldat i ofereix el moment més famós de l’òpera, en què, amb profunda nostàlgia, enyora la seva estimada Adina.
Prendi per me sei libero
Adina descobreix que Nemorino s’ha allistat a l’exèrcit per poder comprar més elixir, i aquest sacrifici li revela l’amor incondicional que ell sent per ella. El gest li obre els ulls i la porta, finalment, a reconèixer i declarar els sentiments que ella també sent per ell. Així, l’elixir —potser màgic, potser no— acaba fent el seu efecte, i la història es tanca amb un desenllaç feliç i rodó.
Quanto è bella quanto è cara
Nemorino està perdudament enamorat d’Adina, la jove més rica i bella del poble. Ingenu i tímid, no s’atreveix a confessar-li els seus sentiments. Tot just després d’aquesta ària, Adina llegeix en veu alta la llegenda de Tristany i Isolde, i Nemorino descobreix, fascinat, l’existència d’un beuratge capaç de fer enamorar dos amants. Però l’arribada sobtada del sergent Belcore, que no triga a demanar la mà d’Adina, obliga Nemorino a adonar-se que el temps juga en contra seva i que haurà d’afanyar-se.
Della crudele Isotta
El començament de l'òpera té diversos números individuals importants. Nemorino, per exemple, canta la seva primera ària, "Quanto è bella, quanto è cara", a la primera escena, per expressar el seu amor absolut per Adina. Però ella no li fa cas, i respon amb indiferència amb una primera ària, també d'enorme agilitat i encant melòdic, en què queda patent el seu caràcter idealista. Ella aspira a l'amor absolut de la reina Isolda, i no li commou gens el capritx d'un noi inexpert i pobre. Aquest inici descriu perfectament els dos protagonistes, i ho fa amb un bel canto de primer nivell.
Udite, udite, o rustici!
El personatge de Dulcamara és una de les millors expressions del baix buf, un tipus de veu ideal per a figures còmiques grotesques. Aquest tipus de personatges era molt habitual a l'òpera còmica de principis del segle XIX —la seva màxima expressió la trobem en Rossini—, però en l'època de Donizetti era un arquetip una mica antiquat. No obstant això, aquest fals doctor Dulcamara —un estafador que promet remeis màgics— està molt ben construït gràcies a la seva presentació, una ària cantada en el complicat estil sil·làbic que afegeix una capa feliç de velocitat vertiginosa i distensió a l'òpera.
Una furtiva lagrima
La romança de Nemorino és el moment més conegut de L’elisir, una cançó de melodia impecable en què el personatge assegura que ha vist plorar d'amor la seva estimada Adina. No obstant això, el poder d'"Una furtiva lagrima" va més enllà, perquè és l'avançament delicat d'un excel·lent duet final en què el tenor i la soprano finalment reconeixen el seu amor mutu, que els situa a la part més alta de la tessitura aguda per dibuixar passatges d'extrema dificultat i que exigeix una gran agilitat vocal després de més de dues hores d'esforç. El tram final de L’elisir és, sens dubte, explosiu.
Sinopsi
El valor i l’èpica envolten la creació d’aquesta obra mestra del gènere buffo. Les pocions d’amor han estat elements molt utilitzats en els contes romàntics durant milers d’anys, però en L’elisir hi ha un gir
inesperat i intel·ligent a la tradició: en aquesta ocasió, el final feliç no es propicia per una poció d’amor (que no és res més que vi negre!), sinó per una història que tracta d’una poció d’amor. L’elisir d’amore és una comèdia perfecta en què els personatges principals aconsegueixen estar junts per la seva acció, i no per un beuratge. En un gir imprevisible, Nemorino involuntàriament conquerirà Adina: la màgia real no és en una ampolla, sinó en la sinceritat, l’amistat i el respecte que poden unir dos cors.
inesperat i intel·ligent a la tradició: en aquesta ocasió, el final feliç no es propicia per una poció d’amor (que no és res més que vi negre!), sinó per una història que tracta d’una poció d’amor. L’elisir d’amore és una comèdia perfecta en què els personatges principals aconsegueixen estar junts per la seva acció, i no per un beuratge. En un gir imprevisible, Nemorino involuntàriament conquerirà Adina: la màgia real no és en una ampolla, sinó en la sinceritat, l’amistat i el respecte que poden unir dos cors.
Tags
Repartiment
Pretty Yende
Adina
Javier Camarena
Nemorino
Huw Montague Rendall
Belcore
Ambrogio Maestri
Doctor Ducalmara
Anna Farrés
Giannetta
Fitxa artística
Diego Matheuz
Direcció musical
Mario Gas
Direcció d'escena
Marcelo Grande
Escenografia i Vestuari
Joaquim Gutiérrez
Il·luminació
Gran Teatre del Liceu
Cor i Orquestra
Pablo Assante
Direcció del Cor
Gran Teatre del Liceu
Producció
