Jenůfa

Inspirada en la duresa de la vida rural i en la moral ferrenya d’una comunitat tancada, Jenůfa esdevé una passió moderna en què el que és sagrat i el que és sacríleg s’entrellacen en una dansa inquietant de conseqüències devastadores.
Al centre del drama bateguen dues figures femenines en tensió constant: Jenůfa i la Kostelnička, la seva madrastra, alhora far moral i autora d’un crim que ho canvia tot. Jenůfa encarna la innocència profanada que, malgrat el dolor, continua essent sagrada; una dona que travessa la solitud i el rebuig sense renunciar mai a la seva humanitat. La Kostelnička, en canvi, representa el paroxisme d’una llei sense compassió: la veu estricta de la comunitat i de la religió.
El seu acte —l’assassinat del fill il·legítim de Jenůfa— és el gest sacríleg per excel·lència: no sols perquè és un crim, sinó perquè s’executa en nom d’un amor distorsionat, d’un honor imposat, d’un sagrat pervertit. Mata per salvar, menteix per protegir, ofega una vida per “redimir-ne” una altra. Així, l’òpera esdevé una paràbola brutalment contemporània: fins on pot arribar el fanatisme moral? Pot un sacrifici imposat justificar la destrucció de la innocència?