CAPÍTOLS
3 MOTIUS PER VEURE LA GIOCONDA
PREPARA'T
INFO
Introducció
Ramon Gener presenta La Gioconda d'Amilcare Ponchielli
Acte I i II
Primer i segon acte de La Gioconda
L'entreacte
L'entreacte de La Gioconda amb Ramon Gener. Amb entrevistes als protagonistes de la producció.
L'acomiadament
Ramon Gener s'acomiada dels espectadors i parla amb alguns dels protagonistes de La Gioconda
Acte III i IV
Tercer i quart acte de La Gioconda
O monumento!
Líricament parlant, aquesta intervenció de Barnaba no seria la més destacada del primer acte. “Voce di dona”, de la Cieca, sona molt més emotiva, i “Celo e mar!”, cantada per Enzo en l’acte següent, és molt més apassionada. Però aquesta ària té una cosa important: és una construcció psicològica perfecta de Barnaba com un bergant despietat, una descripció del mal absolut que provoca esgarrifances i que no només anticipa el final terrible de l’òpera, sinó una altra creació literària similar del llibretista Arrigo Boito: el personatge de Iago en l’excepcional Otello (1887) de Giuseppe Verdi.
La dansa de les hores
Una de les influències ineludibles en la creació de la Gioconda va ser la grand opéra francesa, un gènere que en la dècada de 1870 estava lluny del millor moment, però que encara dominava comercialment els teatres d’Europa. Una de les convencions de la grand opéra consistia en la inclusió d’un ballet –sempre en el segon o tercer acte–, i Ponchielli va tenir el gran encert de trobar les melodies encisadores de la “Dansa de les hores”, un número que troba un bon equilibri entre la passió romàntica i els ritmes graciosos dels cortesans del segle XVIII, com la gavota i el minuet.
Suicidio!
La Gioconda sent que ho ha perdut tot. La seva mare està retinguda com a ostatge per Barnaba, i el seu amant, Enzo, està empresonat –i si aconsegueix sortir de la presó, fugirà amb Laura, el seu amor de joventut–, i davant de l’acumulació de tantes desgràcies i de la impossibilitat d’imaginar-ne una solució positiva, es planteja la mort. Aquesta ària és la peça central de l’òpera, el moment final de la soprano dramàtica, en què ha d’exhibir tota la força, la passió desbordant i la capacitat per prendre decisions horribles. Si la primera ària de Barnaba remet a Otello, “Suicidio!” també anticipa una altra fita futura: Tosca.
Sinopsi
El títol aglutina el millor dels estils de la seva època: influències fortament verdianes en les melodies, passatges corals típics de la música popular veneciana, soliloquis amb pinzellades de Mussorgski o
Txaikovski, una orquestració wagneriana, danses i balls característics de la Grand Opéra francesa i un final que anticipa el repertori verista-naturalista. Tot plegat, ens situa davant d’una obra mestra summament atractiva. Aquesta òpera magnífica, que sempre ha gaudit del favor del públic, ofereix la possibilitat que sis cantants extraordinaris es llueixin. Per a aquestes funcions, el Liceu ha reunit algunes de les estrelles més estimades de la lírica actual: Saioa Hernández, Ekaterina Semenchuk, Enzo Grimaldo, Michael Fabiano i Martin Muehle.
Txaikovski, una orquestració wagneriana, danses i balls característics de la Grand Opéra francesa i un final que anticipa el repertori verista-naturalista. Tot plegat, ens situa davant d’una obra mestra summament atractiva. Aquesta òpera magnífica, que sempre ha gaudit del favor del públic, ofereix la possibilitat que sis cantants extraordinaris es llueixin. Per a aquestes funcions, el Liceu ha reunit algunes de les estrelles més estimades de la lírica actual: Saioa Hernández, Ekaterina Semenchuk, Enzo Grimaldo, Michael Fabiano i Martin Muehle.
Tags
Repartiment
Saioa Hernández
La Gioconda
Ksenia Dudnikova
Laura Adorno
John Relyea
Alvise Badoero
Violeta Urmana
La cieca
Michael Fabiano
Enzo Grimaldo
Gabriele Viviani
Barnaba
Roberto Covatta
Isèpo
Fitxa artística
Daniel Oren
Direcció musical
Romain Gilbert
Direcció d'escena
Etienne Pluss
Escenografia
Christian Lacroix
Vestuari
Valerio Tiberi
Il·luminació
Vincent Chaillet
Coreografia
Gran Teatre del Liceu
Cor i Orquestra
Glòria Coma
Direcció del Cor infantil de l'Orfeó Català
Pablo Assante
Direcció del Cor
Gran Teatre del Liceu i Teatro di San Carlo de Nàpols
Producció
