CAPÍTOLS
3 MOTIUS PER VEURE LE NOZZE DI FIGARO
PREPARA'T
INFO
La introducció amb Ramon Gener
Ramon Gener presenta Le nozze di Figaro de Wolfgang Amadeus Mozart. Amb direcció d'escena de Marta Pazos.
Acte I
Primer acte de Le nozze di Figaro.
Acte II
Segon acte de Le nozze di Figaro.
L'entreacte amb Ramon Gener
L'entreacte de Le nozze di Figaro amb Ramon Gener, amb Luca Pisaroni, Anna Prohaska i Marta Pazos.
Acte III
Tercer acte de Le nozze di Figaro.
Acte IV
Quart acte de Le nozze di Figaro.
L'acomiadament amb Ramon Gener
L'acomiadament amb Ramon Gener, Sara Blanch i el mestre Giovanni Antonini.
Voi que sapete che cosa è amor
A la seva primera ària, inclosa en el primer acte, Cherubino li explica a Susanna que està enamorat de totes les dones del palau, sobretot de la Comtessa. A la segona, que és igual de perfecta, modera el seu ímpetu juvenil i descobreix les seves mancances: és jove i, malgrat sentir passions incontrolables, encara no sap què és el veritable amor, de manera que els pregunta a Susanna i la Comtessa com és l'emoció d'estar enamorat. Aquesta és una de les melodies més excelses, no només de l'òpera, sinó de tota l'obra de Mozart, un moment breu, fugaç com un amor d'estiu, però que roman a la memòria —i en l'ambient de la història— fins al final.
E Susanna non vien! Dove sono i bei momenti
Mentre espera l'arribada de Susanna, amb qui ha tramat un pla per deixar en evidència el seu marit al final de l'òpera, la Comtessa d'Almaviva recorda l'època en què era jove i feliç. A la seva primera ària, a l'inici del segon acte, mostrava el seu dolor en assabentar-se de les intencions sexuals del Comte cap a Susanna, però en aquest moment viu una emoció diferent: amb una melodia dolça i compassiva, es refugia en un passat idealitzat i assenta les bases del seu gest de perdó al final de l'òpera. Les àries de la Comtessa són lentes i profundes, i aquesta última és un dels moments de l'òpera en què és impossible que al públic no se li encongeixi el cor.
Non più andrai, farfallone amoroso
El Comte d'Almaviva ha sorprès el patge Cherubino amagat a la cambra on intentava seduir Susanna, i se'n vol desempallegar; així doncs, l'envia a la guerra. Però Figaro no permetrà que el jove se'n vagi perquè el necessita per ordir la seva venjança. En aquesta primera ària de Figaro, la més cèlebre de l'òpera, Mozart superposa una melodia memorable a un ritme trepidant de marxa militar, la qual cosa té un efecte encara més poderós pel fet de ser el grandiós final d'un primer acte que transcorre a tota velocitat i que encadena àries, duets i parts corals, cadascuna més irresistible que l'anterior.
Sinopsi
Le nozze di Figaro se’ns mostra com un monument extraordinari, sense comparació. Una partitura genial i plena de girs imprevisibles que respon al principi de les unitats del teatre clàssic: unitat
de lloc (el castell del Comte, a prop de Sevilla), de temps (segle xviii) i d’acció. Mozart, que amb Le nozze marca la culminació de la perfecció clàssica de la bellesa, arriba a la humanitat amb una partitura d’una vigència i modernitat enormes que suggereix reflexions que van més enllà de la trama. Així, Le nozze continua parlant de la nostra societat i del nostre temps, tensiona la institució del matrimoni i, en vista del moviment #metoo, l’abús de poder i la intimidació sexual parlen d’una toxicitat masculina que s’ha d’erradicar.
de lloc (el castell del Comte, a prop de Sevilla), de temps (segle xviii) i d’acció. Mozart, que amb Le nozze marca la culminació de la perfecció clàssica de la bellesa, arriba a la humanitat amb una partitura d’una vigència i modernitat enormes que suggereix reflexions que van més enllà de la trama. Així, Le nozze continua parlant de la nostra societat i del nostre temps, tensiona la institució del matrimoni i, en vista del moviment #metoo, l’abús de poder i la intimidació sexual parlen d’una toxicitat masculina que s’ha d’erradicar.
Tags
Repartiment
Andrè Schuen
Comte d'Almaviva
Adriana González
Comtessa D'Almaviva
Sara Blanch
Susanna
Luca Pisaroni
Figaro
Julia Lezhneva
Cherubino
Mireia Pintó
Marcellina
Roberto Scandiuzzi
Bartolo
Roger Padullés
Basilio
José Manuel Montero
Don Curzio
Lucía García
Barbarina
Luis López Navarro
Antonio
Fitxa artística
Giovanni Antonini
Direcció musical
Marta Pazos
Direcció d'escena
Max Glaenzel a partir de una idea de Marta Pazos
Escenografia
Agustin Petronio
Vestuari
Nuno Meira
Il·luminació
Gran Teatre del Liceu
Cor i Orquestra
Pablo Assante
Direcció del Cor
Gran Teatre del Liceu
Producció
