Manon Lescaut

Ramon Gener presenta Manon Lescaut de Giacomo Puccini

Primer acte de Manon Lescaut

Segon acte de Manon Lescaut

L'entreacte de Manon Lescaut amb Ramon Gener. Amb entrevistes als protagonistes de la producció.

Tercer acte de Manon Lescaut

Quart acte de Manon Lescaut

Ramon Gener s'acomiada dels espectadors i parla amb alguns dels protagonistes de Manon Lescaut

Aquesta ària breu del tenor correspon a l’enamorament a primera vista de Des Grieux quan està per primera vegada davant de Manon en el moment que ella baixa d’un cotxe de cavalls (en la producció d’Ollé és una furgoneta). Des Grieux és un jove temperamental, però sense experiència, que sent la fatal sageta de l’amor i expressa les seves emocions sobtades en un fragment líric d’una gran bellesa, que s’eleva fins a assolir uns aguts fabulosos, i que deixen constància de la seva transformació: a partir d’ara, l’emoció que el dominarà és l’ardor amorós, i farà qualsevol cosa per estar amb Manon, fins i tot morir per ella.

Mentre Manon i Des Grieux caminen per una plana àrida de Louisiana, sense haver menjat i begut des de fa dies, a ella finalment l’abandonen les forces. Manon sent que ja no assolirà ni la llibertat ni una vida feliç amb el seu amant, i es prepara per morir. A l’hora final expressa la soledat i l’abandonament que sent, en una terra hostil, després d’haver patit tota mena de decepcions i humiliacions. Aquesta gran ària va ser un afegit posterior de Puccini en la revisió de la partitura el 1924, i és un dels moments més desoladors i bells de la seva carrera, una peça central del repertori per a soprano dramàtica.