Òh!pera

Quin és el sentiment més profund i gran que es pot tenir per una mare? Estima i admiració? Tot i que sovint la vergonya i el rebuig es tornen mecanismes d’autodefensa i, en l’adolescència, fugim de tot allò que admiraves quan eres un infant i ho enyores en l’edat adulta. Què fa que tot allò que admiraves d’una mare es converteixi en vergonya? La filla de la nostra història ens confessa que en l’etapa de l’adolescència sentia vergonya i rebuig per com es comportava la seva mare, amb diversitat funcional, davant les seves amigues. Només des de la pèrdua, s’adona que la seva mare, la mare de la nostra història era especial, única i meravellosa. El seu referent.

Un relat tèrbol sobre la desconfiança en la parella suscitada per l’amor incondicional d’un examant que retorna. A partir d’aquest retrobament, la peça ens presenta uns personatges pertorbats i possessius, i ens convida a reflexionar sobre les relacions tòxiques, la gelosia, l’assetjament i el vertigen del passat desconegut.

En un dia de calor tòrrida, dues amigues catalanes arriben a l’illa grega d’Ikaria. L’Helena vol trobar un pastor de cabres local a qui segueix a Instagram, convençuda que encarna un ideal perdut de virilitat i puresa. El seu objectiu: enamorar-lo i tenir-hi fills. L’acompanya l’Aurora, escèptica, que troba ridículs tant el desig de maternitat de l’Helena com la seva devoció folla per un pastor influencer.

En una ciutat infestada de botiguetes d’ungles, perruqueries i companyia, una parella heterosexual abandona el rol estètic estàndard que havien assumit fins aquell moment; ella es deixa de depilar i maquillar, mentre que ell, amb l’excusa d’escriure una sèrie d’articles, decideix provar en carn pròpia les imposicions de l’estètica femenina més convencional.

El 18 de maig de 1991, Krikalev va partir a bord de la nau Soiuz per a una missió de cinc mesos a l’estació MIR, missió que va quedar alterada el 26 de desembre de 1991, quan una URSS ja agonitzant es va col·lapsar definitivament. Aliè a tot, Krikalev només mantenia contacte amb la Terra per mitjà d’Elena, la seva dona, que treballava com a operadora de ràdio a l’estació de Baikonur i havia rebut ordres de no explicar li res.

Una dona es desperta dins d’una habitació amb un home que no sap qui és. Tots dos faran un viatge personal de comprensió humana i tecnològica, qüestionant la intel·ligència artificial (IA), el deepfake i el concepte de realitat. La música neix com si fos generada per una IA. Escull una formació tradicional i previsible (un quartet de corda), però crea errors digitals que alerten de la possible naturalesa no humana dels personatges.

Contradir la nit és un viatge fulgurant al moll de l’os de l’altra cara de Barcelona, un portal interdimensional i una operació a cor obert. És una crida a la revolta i dos amants capbussant-se als rius de l’infern. És una catàbasi i la crònica local del diluvi universal.

L'obra de Marian Márquez exposa un futur distòpic barrejat amb el tema de l'eutanàsia. Neix amb la idea de parlar sobre la mort digna des de la perspectiva d'una protagonista femenina, té l'objectiu d'establir una contraposició entre l'anhel de la vida immortal i la necessitat d'abraçar la mort.

El topos poètic d’una “bellesa redemptora” i una transposició i reformulació dramàtiques del personatge de Mélisande de Maeterlinck es mesclen en aquesta òpera on l’espai escènic és el metavers de la informació, en el qual ens hi submergim i ens hi integrem quasi virtualment i hologràficament.

El text, punyent, poètic, musical i per moments irònic, ens situa els personatges del mite en l’actualitat. Orfeu, en aquest cas un cantant de rock, sempre com a rerefons, tindrà una presència per moments silenciosa, per moments histriònica, per moments dolçament amenaçadora.

Una experiència immersiva que ens mostra que descobrir és més important que veure. Una obra que exposa com a través dels límits i extrems es pot arribar a un punt de convergència i, a més, aborda com la hiperconnexió i l'excés de consum visual saturen el nostre dia a dia.

Un espectacle híbrid que s'endinsa a fer una crítica al progrés. "Hi ha monstres que viuen per a la seva curiositat" és una obra basada en textos de Baudelaire, on coexisteixen dues realitats paral·leles dins la trama, i la música està formada també per diversos estrats.

The Fox Sisters explora les causes i els perills de la desinformació, i per fer-ho es basa en la història real de les germanes Fox, les quals van fundar el moviment espiritista a mitjan segle XIX. Allò real, imaginari i supernatural es barreja en un drama ple de llums i ombres, on la sessió mediúmica es revela com a eina d’emancipació femenina.

L'obra dirigida per Israel Solà reflexiona sobre els anys d'infantesa a través de la gossa Nala. Aquesta obra descriu, a través de dos personatges, dues realitats contraposades: la vida a la ciutat i la vida al camp. A més, vol remetre l'espectador a la felicitat i innocència de la infantesa. Una gossa, la Nala acompanya els dos protagonistes i és, d'alguna manera, el seu mirall.