Òh!pera

L'obra dirigida per Israel Solà reflexiona sobre els anys d'infantesa a través de la gossa Nala. Aquesta obra descriu, a través de dos personatges, dues realitats contraposades: la vida a la ciutat i la vida al camp. A més, vol remetre l'espectador a la felicitat i innocència de la infantesa. Una gossa, la Nala acompanya els dos protagonistes i és, d'alguna manera, el seu mirall.

Un espectacle híbrid que s'endinsa a fer una crítica al progrés. "Hi ha monstres que viuen per a la seva curiositat" és una obra basada en textos de Baudelaire, on coexisteixen dues realitats paral·leles dins la trama, i la música està formada també per diversos estrats.

L'obra de Marian Márquez exposa un futur distòpic barrejat amb el tema de l'eutanàsia. Neix amb la idea de parlar sobre la mort digna des de la perspectiva d'una protagonista femenina, té l'objectiu d'establir una contraposició entre l'anhel de la vida immortal i la necessitat d'abraçar la mort.

Una experiència immersiva que ens mostra que descobrir és més important que veure. Una obra que exposa com a través dels límits i extrems es pot arribar a un punt de convergència i, a més, aborda com la hiperconnexió i l'excés de consum visual saturen el nostre dia a dia.

Un relat tèrbol sobre la desconfiança en la parella suscitada per l’amor incondicional d’un examant que retorna. A partir d’aquest retrobament, la peça ens presenta uns personatges pertorbats i possessius, i ens convida a reflexionar sobre les relacions tòxiques, la gelosia, l’assetjament i el vertigen del passat desconegut.

El topos poètic d’una “bellesa redemptora” i una transposició i reformulació dramàtiques del personatge de Mélisande de Maeterlinck es mesclen en aquesta òpera on l’espai escènic és el metavers de la informació, en el qual ens hi submergim i ens hi integrem quasi virtualment i hologràficament.

The Fox Sisters explora les causes i els perills de la desinformació, i per fer-ho es basa en la història real de les germanes Fox, les quals van fundar el moviment espiritista a mitjan segle XIX. Allò real, imaginari i supernatural es barreja en un drama ple de llums i ombres, on la sessió mediúmica es revela com a eina d’emancipació femenina.

El text, punyent, poètic, musical i per moments irònic, ens situa els personatges del mite en l’actualitat. Orfeu, en aquest cas un cantant de rock, sempre com a rerefons, tindrà una presència per moments silenciosa, per moments histriònica, per moments dolçament amenaçadora.