Rusalka

Rusalka s’enamora del príncep que va sovint a banyar-se al llac, i demana al seu pare, el geni de les aigües, que l’ajudi a esdevenir una dona. Per aconseguir-ho, després del cèlebre “Cant a la lluna”, es dirigeix a la bruixa, i assumeix algunes condicions humanes, malgrat que limitades. EI príncep se n’enamora de primer antuvi, però la seva mudesa i aparent fredor el deceben i aviat dirigeix els seus sentiments vers una princesa forastera atractiva i cruel. Rusalka ha de tornar al seu medi —sense ser ara ni humana ni esperit de l’aigua—, i és condemnada a portar els homes a la mort. El príncep, penedit, torna i li demana un darrer petó, encara que sap que li costarà la vida, i mor feliç als seus braços.