Tristan und Isolde és un immens poema dramaticomusical; una cançó infinita d’amor i mort inspirada en la llegenda medieval d’origen celta del segle xii, recopilada per Jofré d’Estrasburg, que va esdevenir una de les referències culturals de l’edat mitjana i, en mans de Wagner, una revolució cultural. Articulat a partir d’una rica constel·lació de referències que inclouen des del budisme fins al teatre de Calderón de la Barca i la filosofia de Schopenhauer, Wagner posa en tensió una sèrie de
binomis enfrontats: eros/thánatos, deure/instint o consciència/subconsciència, i proposa un marc dramàtic trencador que anticipa la psicologia moderna.